Nature composes.Horizontal & vertical mirrors in harmonical composition | Bernat Vivancos | TEDxReus


Translator: montse cartaña
Reviewer: Xavier Menduiña Molt bona tarda Demanaré un voluntari, per començar si algú vol prendre un cafè … És bona hora potser. Per allà dalt… (aplaudiments) Silenci Escolta (so de cafetera) Bonic instrument. Ens podies dir que has sentit? Que has escoltat. Ens podries cantar alguna nota? Brrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr Alguna nota més? No Moltes gràcies. El cafè te’l prens després si vols. Quan em van proposar parlar de la codificació de la creació, de l’art, vaig pensar que seria adient parlar de la relació que hi pot haver entre la mare natura i com ens hi podem inspirar, com la podem glossar, com podem recrear aspectes naturals en la composició musical, també en la creació contemporània. Vull començar parlant d’una màquina de cafè, que a part de fer cafè és un instrument potent, bonic. Aquí tenim un exemplar molt interessant que si l’escoltem bé desgrana una sèrie d’harmònics naturals, aquí he posat la sèrie d’harmònics naturals d’una fonamental. Nosaltres de qualsevol so i també d’una cafetera, sentim la fonamental i tota aquesta successió de notes que estan presents en el so, donen la seva riquesa però que a vegades no percebem. Ens has percebut bé la fonamental Si ens hi fixem bé i serien deures, si és que es poden demanar us demanaria de fer a casa vostra, escoltar els que tingueu cafeteres que no siguin de les antigues els sons que hi ha en una cafetera i podríem desgranar el segon harmònic, i el tercer, el quart i no massa més. Això que potser no ho hem sentit ara, ho podem sentir enregistrat? (so de cafetera) El que hem fet amb aquest so, és desxifrar els harmònics, netejar-ho fer que puguem sentir la fonamental però també tots els harmònics que teniu aquí escrits. Podeu veure el so original a dalt amb les notes i podem escoltar equalitzat el segon harmònic, (so de cafetera) el tercer, endavant, ( so) endavant (so de cafetera) fins a l’onzè Equalitzat de manera que tota aquesta riquesa dels sons que no percebem bé amb una cafetera però que hi són, que no es detecten però que viuen a l’interior de la cafetera i de qualsevol so o instrument, els hem netejat perquè siguin més perceptibles. Això es pot fer també amb una veu qualsevol. La que ara sentirem, (veu) sensual certament, no és pas d’una cantant, és d’una noia. Podem desgranar tota la sèrie d’harmònics. (veu) Quan cantem, a qualsevol so podem trobar tota aquesta riquesa sonora. D’això, d’aquesta llei física del so, alguns compositors en basem també la creació, esbrinant algunes harmonies i respectant la naturalesa -en aquest cas és una llei de la natura- per crear algunes harmonies. Passa amb la veu, passa amb la cafetera, l’altre dia la meva dona va fer un suc de taronja, passa amb un espremedora, amb una nevera, si aneu caminant, en una central elèctrica, també si us hi fixeu bé. Una llei física del so molt rica que contrasta amb un segon punt. Podria dir a la noia que ha vingut a prendre el cafè que pugés a cantar-nos una cançó popular. Però no ho faré. Ho podria fer qualsevol de vosaltres ens podria cantar una cançó. però com que el temps és important podem escoltar aquesta cançó mallorquina? (cançó) I una glossa modal també… per quartet de corda (cançó) Això que estem sentint és un treball sobre una modalitat de la cançó que hem sentit abans. Estem parlant que l’espectralitat d’un so no és un invent nostre és de la pròpia natura, la modalitat … mig mig. Les cançons del folklore que cantem, que coneixem, no tenen autor determinat, és un aspecte potser també natural d’arrel, de cultura d’un país, d’una civilització, fins i tot en aquest món tan gran, és un aspecte musical també mil·lenari. En aquest cas tenim tots els que són els modes grecs antics. L’hipodòric seria el que acabem d’escoltar ara en aquesta cançó popular mallorquina, però arreu del món, tant els modes indis, també els japonesos, els àrabs molt rics també, xinesos… tenim una riquesa comuna al món, que és aquesta musica popular, de terra, música d’arrel, però al mateix temps diversa. Abans hem parlat de l’espectralitat. Una cafetera sonarà igual aquí que a la Xina. El folklore no. Jo m’he trobat immers en el meu treball compositiu, pràcticament sense voler, en aquesta modalitat que també vaig mamar de ben petit a l’Escolania de Montserrat com a noi cantor i ara aquests anys com a director i també amb el folklore del nostre país de Catalunya, que és mol ric, amb uns estudis que vaig fer posteriorment al conservatori d’Olso, amb un compositor que es diu Laser Thoresen, on em va descobrir tot el món sonor de l’espectre. I aquesta mescla entre aquests dos elements naturals , el que és l’espectre i folklòrics o d’arrel d’una cultura, es poden mesclar també en música i d’acord amb aquest esperit del TEDxReus de codificar, no inventar sinó al revés, glossar, saber escoltar i fer la nostra proposta. Com a compositor i a nivell d’espectralitat , amb la sèrie que us he explicat abans, podríem sentir una glossa o un treball, ara sí compositiu, sobre la música espectral. (música) En aquest cas això és un cor, es veu humana. El que hem sentit de la cafetera hi ha alguns cantants que amb cert treball de tècnica vocal poden cantar la fonamental i treure tots aquests harmònics naturals i la composició es pot fer també basada sobre tota aquesta coloració. Això que sentíem ara parlant d’interrelació entre diferents arts, és un tros de música que anava lligat amb un plat, una òpera gastronòmica que es diu “El Somni” del Celler de Can Roca on elucubren amb el menjar, en aquest cas i amb la música. Eren veus, ho podem sentir també a través d’aspecte instrumental, (música) Són instruments de corda, violoncels, amb una tècnica que es diu escordatura que es tracta d’afinar de manera diferent les cordes a fi de multiplicar l’espectre de cada corda, en aquest cas en glissandos, i ens pot donar una textura concreta. Per tant més que compondre, copiar, -que diuen que és molt bo- de petit i de gran i fer-ne una mica la teva versió. Hem parlat d’espectre, d’espectre natural, de modes, ara d’espectre instrumental glossat per un creador i també podem mesclar aquests dos mons que són el de l’espectralitat modalitat en aquest aspecte compositiva. (música) Això que escoltem és una obra per cor, (música) on tenim una modalitat a la melodia, (música) amb marcat so de campanes, l’instrument espectral per excel·lència. (música) Creix la modalitat cap a una harmonia espectral (música) Aquí sentiríem els mateixos harmònics que hem sentit amb la cafetera. És a dir tenim allò horitzontal, el mode, amb allò espectra , que seria aquestes dues coloracions musicals. Podem sentir en un altre exemple vocal, en aquest cas per una obra per cinc cors (música) Vàries modalitats juntes (música) En aquesta mescla, hi ha molta melodia modal per desembocar en unes harmonies espectrals. Dos punts interessants de codificació de la natura, de la cultura d’un país i fent-ne un matxembrat amb creació actual. Aquest punt el podem aprendre com a compositors, i com a compositors actuals de la naturalesa. N’hi hauria d’altres que anomenaré ràpidament. A nivell, ara parlàvem a nivell melòdic harmònic però després el que es l’aspecte més formal de consecució en el temps, ens podem basar en formacions com la proporció àuria basada en aspectes naturals. El que han fet els músics ho han fet arquitectes amb diferents exemples de l’arquitectura, també a nivell de la formació de flors, també a l’univers, a nivell de la proporció àuria. Fins i tot les aranyes en la neu. I també a nivell compositiu podem basar l’estructura formal per decidir la llargària d’una obra també en aquest cas en forma de flor, etc. Aquesta codificació de la naturalesa ens pot propiciar a part d’aquests cal·ligrames, cal·lifigofanogrames com és aquest cas a nivell de càlculs, de temps, de retrogradació de les melodies i també arribar en aquesta conclusió de no inventar massa coses sinó copiar i respectar. Tot això ens pot propiciar també una paraula que a mi m’agrada molt, que és la contemplació. Aquí és una mica difícil, però la contemplació, és important a la música tenir aquest temps per saber escoltar i contemplar aquest gran regal que és la naturalesa i per acabar, qui millor, potser heu pensat amb ell malgrat no l’he anomenat fins al final. No anomeno el Capità Enciam com ens han fet abans però sí algú de molt valor com és Antoni Gaudí, que ens diu aquesta frase realment seductora: el gran llibre sempre obert i que cal esforçar-se a llegir és el de la naturalesa. I també en la música. Moltes gràcies

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *